inici
SOM MOLT VULNERABLES
Arran de l’entrada anterior a on demanava el dret de poder circular per l’autovia, han sorgit al nostre petit entorn, tot de discrepàncies sobre el dret o insensatesa, de circular per les carreteres en bici.
Hem tingut que escoltar-nos coses com, que només fem que nosa a les carreteres, que circulem em paral·lel (cosa del tot permesa) fent-la petar, que només pedalem una hora per després anar a esmorzar i sortir tots tocats del àpat, de la inconsciència de ser el col·lectiu més vulnerable en cas d’accident...
Nosaltres intentàvem rebatre les acusacions adduint que tenim dret a utilitzar la carretera; que la llei de trànsit obliga a deixar una distància de metre i mig quan s’avança a un ciclista i que aquesta infracció greu comporta una pèrdua de 4 punts del permís de circulació, quan el ciclista i pot perdre la vida; que hi ha estudis a on es revela que els automobilistes són responsables de gairebé el 90% dels accidents entre un cotxe i una bici; que no estaria de més que a les carreters a on hi circulen ciclistes s’avisés amb senyals...
Tot aquest debat ens ha portat a fer aquesta entrada un pèl dramàtica, però que no farà si no admetre que som molt febles.
Segons les estadístiques de la Direcció General de Trànsit , a les carreteres espanyoles hi deixen la vida cada any, una cinquantena de ciclistes. Malauradament Espanya és el quart país europeu en numero de ciclistes morts, només ens superen països com Irlanda, Bèlgica i Lituània. Tot i les campanyes de conscienciació per part de les institucions governamentals, el degoteig de morts no s’atura.
 |
| www.rufadas.com |
De la mateixa manera que podem veure ram de flors a les valles protectores de les carreteres, com ha recordatori d’un sinistre mortal; el 2003 va aparèixer la primera bici fantasma, ghost bike. Les bicicletes fantasma són petits memorials per als ciclistes que han sofert un accident mortal. Estan pintades totalment de blanc, desproveïdes de tots els mecanismes, bloquejada a una senyal de trànsit a prop del lloc de l’accident i generalment acompanyada per una petita placa. A part de recordatori per una vida perduda, les bicis fantasma intenten ser una reivindicació dels drets dels ciclistes a circular segurs per les carreteres i vies urbanes.
Encara que per aquesta comarca no s’estila aquesta mena de tribut, malauradament també contribuïm a engreixar les llistes luctuoses de ciclistes morts a les carreteres.
UNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS
Sant Patllari ja escalfa motors
Programa d'una Festa Major que s'allargarà del dijous 20 al dilluns 24 de juny i que tindrà com a pregoner el jove científic camprodoní Arnau Busquets
 |
| Participants d'un BiciCrucis. Foto:Xevi Mas |
Camprodon ja descompta els dies que manquen per Sant Patllari 2013. La Festa Major enguany començarà el dijous 20 de juny –tot i que pel dissabte 15 s'avança l'obra de teatre Mor accidental d'un anarquista de Dario Fo-. Ho farà amb algunes de les activitats més juvenils com un Bici Crucis que ja és fa major d'edat i el sopar del jovent.
L'endemà serà el torn dels actes patronals. Començaran amb el pregó que enguany anirà a càrrec del jove científic camprodoní Arnau Busquets, que recentment va publicar els resultats de la seva tesi a Nature Medicine, una prestigiosa revista d'àmbit internacional. La matinal es completarà amb la cercavila, l'ofici solemne amb la Coral Camprodon i la ja tradiconal fotografia de Festa Major.
El dissabte serà el torn de la disbauxa amb la cercavila fins a la font de Sant Patllari, el dinar i la remullada. A la nit, hi haurà el plat fort musical amb un concert que reunirà Miquel del Roig, un clàssic de les festes majors del Ripollès, amb Kayo Malayo i Ebri Knight. Diumenge, com és habitual, els actes de Sant Patllari es fusionaran amb els de Sant Joan amb la rebuda de la Flama del Canigó i la gran foguera a tocar del Pont Nou.
L'endemà serà el torn dels actes patronals. Començaran amb el pregó que enguany anirà a càrrec del jove científic camprodoní Arnau Busquets, que recentment va publicar els resultats de la seva tesi a Nature Medicine, una prestigiosa revista d'àmbit internacional. La matinal es completarà amb la cercavila, l'ofici solemne amb la Coral Camprodon i la ja tradiconal fotografia de Festa Major.
El dissabte serà el torn de la disbauxa amb la cercavila fins a la font de Sant Patllari, el dinar i la remullada. A la nit, hi haurà el plat fort musical amb un concert que reunirà Miquel del Roig, un clàssic de les festes majors del Ripollès, amb Kayo Malayo i Ebri Knight. Diumenge, com és habitual, els actes de Sant Patllari es fusionaran amb els de Sant Joan amb la rebuda de la Flama del Canigó i la gran foguera a tocar del Pont Nou.
l'ermita
Per tornar a iniciST. ANTONI DE CAMPRODON
Situats al sud-est de la vila de Camprodon, es drecen les muntanyes bessones de St. Antoni, separades pel coll de Bonaire. Al cim més elevat (1357 m) es troba l’ermita, però la capella primitiva fou edificada en el s. XVII a l’altre tossal a 1346 m. que és conegut com St. Antoni Vell.
Am la guerra contra el francesos fou destruïda i l’any 1700 s’edificà la que veiem actualment. La llegenda explica que cada vegada que els camprodonins la volien reconstruir, l’endemà al matí es trobaven les eines i el material en el turó actual i per això decidiren construir-la on es troba ara.
Antigament hi vivia un ermità i els camprodonins quan mataven porc, hi pujaven un peu; de cada tres peus, dos eren pel sant i un per l’ermità que en feia sopa per a tothom el dia de l’aplec, que és el 13 de juny.
L’any 1860 es va esquerdar tota la volta i el 1936 fou cremada en part.
Els amics de Sant Antoni han tingut cura de l’indret i han habilitat en l’interior espais per menjar i dormir.
Des d'el cim és pot gaudir d'una espectacular vista de 360º i si fa bon dia, fins i tot, es pot veure el golf de Roses.
COM ARRIBAR-HI
0. Sortirem des de la font del Botàs de Camprodon. Per arribar-hi cal girar a la dreta, per agafar el carrer de Llandrius, a la rotonda de can Pascal havent passat el km.10 de la C-38 direcció a Molló.
0.5 Aquí deixarem de seguir la pista que és l'antic camí a Font-Rubí i trencarem a la dreta fins a la font de sant Patllari. Un cop aquí, al proper trencant agafarem el que puja per l'esquerra.
1. Trobarem una pista per la dreta que no agafarem i una mica més amunt podrem endinssar-nos a la roureda de can Pascal, protegida a nivell local i comarcal degut a la seva espectacularitat, doncs està constituïda per exemplar centenaris (alguns de 200 anys). Aquesta roureda de fulla gran és poc freqüent a Catalunya i és reconeguda per l'elevat valor ecològic, forestal i paisatgistic. Veurem el monument a César A. Torras, pioner en la divulgació del senderisme a Catalunya.
1.2 La pista de l'esquerra es dirigeix al coll de la Creueta. Nosaltres seguim recta.
1.8 Arribem al collet del Vedells, amb el mas d'els Oms. Seguim pujant.
3.5 Arribem al Pla de Bonaire, des d'on ja es pot veure l'ermita. Però per visitar-la abans haurem de pujar uns 50 esglaons.
Per la tornada hi han dos camins però amb molta forta pendent, tant és així que el que està marcat amb senyals vermelles i que surt des d'el Pla de Bonaire, té un tram amb cadenes per facilitar la pujada. L'altre que surt del mateix indret i passa per unes torres de RTV acaba a la font de la Mare. No podem donar més detalls, ni si és ciclable al cent per cent, doncs nosaltres vam baixar per la pista.
Post Scriptum: Un cop a l'any en aquesta pujada s'hi fa una cronoescalada, organitzda per l'Ski Club Camprodon. Els més ràpits salven la distància dels 3.5 km i el desnivell de 350 metres amb uns 40 minuts.
una llegenda
Per tornar a iniciLA LLEGENDA SOBRE SANT PATLLARI
Un dels encants de la Vall de Camprodon són les nombroses fonts que hi brollen pel contorns. La més anomenada és la de Sant Patllari, a causa de la llegenda que va lligada amb el patró de la vila.
 |
| La font de sant Patllari |
Es diu que el segle XVI, un monjo benedictí traslladava les relíquies de sant Patllari, arquebisbe d’Embrun, a l’actual departament dels Alps Marítims, de França al monestir de la Portella, al Berguedà. A l’indret on brolla actualment la font, va perdre’s a causa de la boira i vagà dos o tres dies per aquells verals. La mula que transportava les relíquies, desesperada per la set, va clavar tres guitzes en un marge, d’on començaren a brollar tres deus, amb un xarbot d’aigua tan gran que a Camprodon notaren la revinguda del Ritortell. Seguiren l’aigua i trobaren el frare amb les relíquies, que foren portades a Camprodon. En disputar-se-les les tres comunitats de la vila, convingueren de tapar els ulls de l’animal i que les restes quedessin de l’església on aquest es dirigís. I, en entrar la mula amb la preada càrrega al monestir, les relíquies foren atorgades als monjos de Sant Pere.
La font, situada en uns prats al faldar de la muntanya de Sant Antoni, és molt ben tinguda, amb una placeta amb pedrissos, amorosida per l’ombra d’una arbreda frondosa. L’any 1717 fou construït un petit oratori amb relleus d’alabastre, damunt la deu, en recordança de la tradició originària de la font. Darrerament s’ha col·locat un pedró en el qual fou gravada la poesia de Joan Maragall “Les muntanyes”, que sembla que fou inspirada en la font.
Per la diada de Sant Joan, hi celebren un aplec molt concorregut. L’enorme gernació que s’hi aplegava cercava la flor anomenada cloclou (clocalou, trollius europeaus, rovell d’ou, flor de Sant Patllari) que es troba pels voltans de la font. A la tornada de l’aplec tothom lluïa satisfet la flor groga del cloclou.
un video musical
Per tornar a inici
Fonts:
ghostbikes.org
www.naciodigital.cat/elripolles
www.icc.cat
www.rufadas.com
ricardoenbici.blogspot.com.es
conlosnenesacuestas.blogspot.com
www.festes.org
Ermites panoràmiques de GUIES GIRONINES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada