inici
li>Per escoltar i veure un video musical
MIL GRÀCIES AL PERSONAL
Estem de celebració! Aquesta setmana el blog ha aconseguit les 1000 visites. És molt probable que el comptador de visites, faci el mateix que el meu compta quilòmetres de la BTT, que marca sempre el doble de tot.
Bé, després d’esplaiar-nos i assaborir les mels del triomf, anem a esmicolar el fet, explicant com ha caigut tan aviat aquesta xifra.
Amb la ma al cor ho diem, més de tres quartes parts de visites són dels administradors del blog, en Pelines i en Cantona; en una proporció desigual de 1 a 5, que no tenint res millor a fer, es dediquen a entrar i sortir del blog. Com a mostra el del Sr. Cantona, que no veient com els companys de tota la vida visiten el blog, es dedica a tenir tot l’aparell informàtic de casa, és a dir dos ordinadors, dos mòbils i una tablet, connectat al mateix portal.
No hi ha dia, que s’hi entri al menys una trentena de vegades. Sempre tenim un pretext per fer-ho, esmenar una petita frase de qualsevol entrada, comprovar si algú ha fet un comentari, verificar les estadístiques de visites... i no parlem del dia que es publica l’entrada. Aquest dia, dupliquem les visites al blog. Fa poc, ens hem adonat que hi ha una opció que no comptabilitza les entrades pròpies però, estem tan atrafegats amb els text i d’afegir-hi fotos, que incomprensiblement, sempre ens en descuidem.
Com es pot veure, tenim una part d’autèntiques visites, ben minsa. Això sí, trempats i eixerits, com ni ha pocs! Ens consta que en Willis,http://unbikerdepages-ferriol.blogspot.com.es/, ho fa sovint. Gràcies Willi, pel temps que perds amb nosaltres. I el temerari Txeska, http://txaeska-btt.blogspot.com.es/, ens ha fet el primer i únic comentari. Per aquest petit gest, Txeska, tens tota la nostra eterna admiració, en vers la teva persona, la teva gent, el teu blog i la teva terra.
També tenim quatre seguidors. Déu els beneeixi amb la seva saviesa. El primer va ser la Patri de http://www.entreelcaosyelorden.com/, encara que crec que ho va fer per compassió, doncs soc un fidel seguidor del seu blog des de fa bastant temps i aquesta ha estat una manera d’agrair-me el fet. Després tenim en Paco de http://artetorreherberos.blogspot.com.es/un bon blogaire, que en el seu moment ens va aclarir diversos conceptes sobre com publicar fotografies. El ja mencionat Willis de Besalú, també s’ha apuntat a la llista i fa ben poc ho ha fet en joan"Totof" de http://teampoal.blogspot.com/, que encara no ens coneixem gaire.
Un esment a part, tenen les localitzacions que venen a petar al blog. Obviament encapçala el rànquing, les visites de la península espanyola, però capritxosament el segueix, això sí amb molta diferència els EEUU (?), Alemanyia, Gran Bretanya, França i amb una única visita, comprensible també; Costa Rica, Moldavia, Irlanda, Ucraïna, Bielorussia...A tots i totes, moltes mercès, per la vostra companyia virtual.
la notícia
Per tornar a iniciUNA NOTÍCIA DEL RIPOLLÈS
Cartell mundialista pels 3 Dies de Trial de Santigosa
Jordi Pascuet intentarà a Sant Joan la seva novena victòria
 |
El Santigosa tornarà a tenir enguany pilots mundialistes. Foto: Xevi Mas |
La Setmana Santa a Sant Joan és sinònim de trial. Un any més, i ja en van 42, es disputarà els 3 Dies de Trial de Santigosa que en aquesta ocasió tindrà un cartell mundialista amb participants de primer nivell. Destaca la presència confirmada de pilots com el japonès Takahisa Fujinami (Montesa), campió del món el 2004; Jeroni Fajardo (Beta), campió d'Europa el 2002; Dani Oliveras (Ossa) i Francesc Moret (Gas Gas). A més, està pendent la possible participació del mític Dougie Lampking (Gas Gas), set vegades campió del món entre 1997 i 2003; així com Pol Tarrés (Sherco), nebot de Jordi Tarrés.
El Trial de Santigosa es disputarà, com sempre, entre el Divendres Sant (29 de març) i el Diumenge de Pasqua (31 de març). Els participants hauran de recórrer un circuit de 40 quilòmetres diaris amb la fórmula “non stop”, amb el qual l'organització vol dotar més dinamisme a la prova.
Es preveu que uns 150 pilots disputin el Santigosa.
El Trial de Santigosa es disputarà, com sempre, entre el Divendres Sant (29 de març) i el Diumenge de Pasqua (31 de març). Els participants hauran de recórrer un circuit de 40 quilòmetres diaris amb la fórmula “non stop”, amb el qual l'organització vol dotar més dinamisme a la prova.
Es preveu que uns 150 pilots disputin el Santigosa.
ST. MARTÍ DE Puigbò
Al parlar de Puigbò, no ens podem limitar només a les restes romàniques de l’església, doncs en aquest indret situat sota els cingles de Tubau, hom hi troba un conjunt medieval dels segles XI i XII, compost per una església romànica, un castell, una torre de defensa i les restes d’ haver-hi existit diversos habitatges formant un poblet.
No se sap res de la primera etapa del castell, que molt probablement és més antic que l’església que se li adossà. La torre de planta rodona, té un diàmetre d’uns 5 metres i una alçada actual de 7, però de ben segur que havia d’ésser força més alta. A la part exterior del mur s’endevina almenys tres etapes constructives, però gairebé coetànies. A la banda de migjorn d’aquesta torre hi ha unes parets que testimonien l’existència d’una sala gran, que possiblement es comuniqués amb la torre. I adossada a aquesta sala hi ha les restes de l’església romànica. En quan al poblet que s’estén per sota, al darrere de l’església cal pensar que correspon a un establiment de vers el segle IX o X.
Posterior i separat de tot aquest conjunt, però no per això menys recalcable, hi trobem la casa que antigament fou una gran masia del S. XVIII, curiosament a la porta d’entrada hi posa el nom del propietari i la data de construcció; cosa molt habitual a les cases d’aquesta època.
A la mateixa època s’edifica la nova església amb un clos de cementeri.
El primer esment de la parròquia de Sant Martí de Puigbò és en les primeres llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, on apareix amb el nom de Sant Martí de Puigmal, i que perdurà fins al segle XIII, que ja fou canviada per l’apel·latiu actual.
De l’església només resten dempeus l’absis central, amb dues finestres de doble esqueixada, i una absidiola adossada al mur que forma part del castell. L’aparell és fet amb carreuons plans, amb junts gruixuts de morter de calç.
Les escasses restes conservades permeten intuir que aquesta església tenia una capçalera de tres absis en trèvol, possiblement sense cúpula, dins el tipus d’església com la propera de Sant Pere de Montgrony.
Procedent d’aquesta església, el Museu Episcopal de Vic, conserva un frontal d’altar de 97 x 123 cm. La peça es troba es bastant bon estat, llevat d’algun pelat, fet que ajuda a veure la seva composició.
 |
| http://tessella.files.wordpress.com |
En la unió de les fustes han estat utilitzades franges de pergamí, damunt les quals hi ha unes lleus capes d’enguixat. Tot ell és emmarcat per una franja ampla que sobresurt uns pocs centímetres en profunditat. L’antependi és dedicat a la vida de St. Martí de Tours.
El frontal, doncs, és presidit per la imatge del Pantocràtor. Aquest és assegut dins una aurèola apuntada. Un fet remarcable d’aquest frontal és que el crist no està envoltat pel Tetramorf, sinó que en el seu lloc hi ha uns motius vegetals sobre un fons verdós que substitueixen les figures. La màndorla s’emmarca, doncs, en un ampli rectangle vertical. A banda i banda, quatre compartiments superposats dos a dos representen seqüències de la vida de St. Martí de Tours.
Al costat superior esquerre hi ha St. Martí en l’episodi més conegut de la seva vida: el de la partició de la seva capa amb un pobre. El compartiment inferior exposa el primer miracle del sant. La resurrecció d’un catecumen que havia mort abans d’ésser batejat. A la part dreta, el compartiment superior fa al·lusió a la mort del sant. L’ànima del sant és aixecada sobre un llençol per dos àngels. A sota, en el darrer enquadrament hi ha representats els funerals del sant.
La dominant de la composició es la rigidesa i duresa de formes. La data d’execució del frontal ha estat objecte de diverses discussions; doncs en els primers estudis realitzats, fou considerat com la pintura en fusta catalana de més antiguitat coneguda, datant-la vers els segles X-XI per altres caldria datar-la en la manera de treballar del segle XI, i d’altres hi troben múltiples ressonàncies de l’estil de les miniatures mossàrabs i ripolleses, col·locant-la així fins ben entrat el segle XIII.
El cas és que Puigbò, presenta una sèrie de fórmules que, tot i tenir una procedència molt diversa, s’han conjugat per donar cos a una pintura que, fins i tot amb les seves “curiositats” i com ha estat tractada per la iconografia, no deixa d’ésser un exemple més de les abundants mostres pictòriques al Pirineu oriental.
la ruta
Per tornar a iniciCOM ARRIBAR-HI 45 km amb 875 m (+) i 830 m (-)
0. Sortirem de l’aparcament de can Villaura, de Ripoll; a on es troben les parets de l'antiga ermita del Remei de Baix, en l’entroncament de la C-17 amb la C-26 que va a Les Llosses, tot seguint la ruta de BTT-20.
1.3 Abandonem la C-26, per enfilar-nos per la pista de la dreta que ens pujarà fins la casa rural El Mir.
3.5 A partir d’aquí baixarem un quilòmetre, fins agafar la pista de la dreta, que abans de creuar una riera puja al Collet de l’Aurò.
8.7 El Collet de l’Auró. Continuem per la pista emporlanada de la dreta i que baixa fort de bon començament.
 |
| Rètols d'Itinerannia a les Planes del Casal |
13.7 Planes del Casal. Enllaçarem amb el Camí Ral, per l’esquerra, fins l’església de Sant Llorenç de Campdevànol.
14. Aquí travessarem la carretera, per agafar el nou tram de pista, fins L’Empalme.
15.2 Ara seguirem la ruta de Transhumància, fins a Gombrèn.
17.8 Ens trobarem a sota mateix del poble de Gombrèn, en la confluència denominada Plana de Torrens. Continuem per l’esquerra.
19.1 Els Cortals. Seguirem pujant per la pista de l’esquerra, que està pavimentada a trams fins a Puigbó. No hi ha pèrdua possible.
23.4 Sant Martí de Puigbó. Les restes romàniques es troben darrera de la primera edificació, abans d’arribar al mas. Un cop feta la visita, continuem per la pista, de l’esquerra, que passa per sobre de la casa.
24. Coll de Puigbó. En aquesta confluència de pistes, agafarem la primera de l’esquerra i l’única que baixa i en força mal estat.
25.5 Anirem seguint la pista més traçada, fins topar amb un altre de ferm millor. Aquesta és la pista que baixa fins a cal Font i d’aquí, de nou, a Els Cortals. Nosaltres seguirem per la dreta i pujant.
27. Després de passar La Rabassa (en ruïnes), la pista serà pavimentada i desprès d’una forta pujada, ens toparem amb una tanca de fusta, que barra el pas, a la pista que baixa. Travessem la tanca i baixem.
 |
| Can Bartés |
27.3 Can Camps de Bartés. Voregem la casa per la pista de la dreta fins que s’acaba. Passem un filat elèctric i tornem agafar una pista, que ens baixarà fins a Bartés.
28.8 Can Bartés. Seguirem baixant.
31. Ens tornem a trobar al Camí de transhumància del principi, en un conjunt de cases conegudes com Xorigueres. Seguim per la dreta.
33.2 L’Empalme. Refarem la ruta fins a Sant Llorenç de Campdevànol
34.4 Aquí seguirem el Camí ral i Ramader fins a Campdevànol.
38.6 Campdevànol. Com que tenim que tornar a can Villaura que és a tocar de la carretera, aquesta vegada, sense que serveixi de precedent, baixarem per la C-17, fins el lloc esmentat.
45. Can Villaura. Fi de la ruta.
una història
Per tornar a iniciTres generacions de dones a puigbó
Aquest relat està extret del diari personal del príncep Félix Lichnowsky, i que va fer públics en el llibre Records de la guerra carlista.
Al capvespre prenguérem un camí bastant practicable que pujava vorejant les muntanyes, després d’haver travessat alguns pobles pobres, vam arribar a un altiplà, planat amb castanyers, al mig del qual hi havia una casa de pagès on passàrem la nit. La vil·la de Puch-vo, és com s’anomenava el nostre allotjament, s’assemblava a una granja de la Sologne.
Semblava que hi regnés, el més gran benestar; no tenia cap habitant mascle, tres generacions de dones hi estaven establertes: l’avi d’aquesta família, un vell de vuitanta anys, se l’havien endut presoner els cristins a Barcelona i després a Mallorca, al cap d’alguns anys no reberen més notícies seves; el seu fill pertanyia a la junta corregimental i l’havia seguit cap a les muntanyes: el nét era oficial d’un batalló carlista que recorria la vall d’Urgell. Les tres esposes, de les quals la gran tenia més de setanta anys i la petita a penes vint, immerses en el dol, esperaven amb ansietat el retorn dels seus marits; amb tot ens reberen amb benevolència i atengueren totes les nostres necessitats.
Abans d’anar-me’n, la més jove de les meves hostesses va tenir la bondat de conduir-me a les runes d’un castell moresc, i d’explicar-me la llegenda que s’hi relaciona, malauradament ja no me’n recordo. A la meva tornada a la vil·la, vaig trobar els meus carrabiners ocupats escorxant uns esquirols que havien matat durant la meva absència amb la intenció de fer-los rostits pel meu sopar. Es mostraren molt sorpresos quan vaig declarar que no tenia cap intenció de menjar-me aquella espècie de caça.
En va, m’explicaren que era molt delicat, que era un animal molt net, que només s’alimentaven de fruita, que era molt més natural menjar els esquirols que els porcs habituats a atipar-se d’immundícies. No van poder persuadir-me’n, i per posar fia la discussió, que en els espanyols és ordinàriament inexhaurible, vaig ordenar la partida. Vaig acomiadar-me de les meves amables hostesses. Si les comparacions mitològiques estiguessin encara permeses en els nostres dies, amb molt de gust compararia la gran amb una de les tres Parques, i la petita (la meva encantadora guia de les runes moresques), amb una de les tres Gràcies.
Fonts emprades per aquesta entrada:
www.naciodigital.cat/elripolles
ca.wikipedia.org
tesella.wordpress.com
cosesdeltartareu.blogspot.com
Catalunya Romànica Vol.X El Ripollès
El món al Ripollès de Jordi Mascarella i Miquel Sitjar
ca.wikipedia.org
tesella.wordpress.com
cosesdeltartareu.blogspot.com
Catalunya Romànica Vol.X El Ripollès
El món al Ripollès de Jordi Mascarella i Miquel Sitjar
